Joc brut

En aquell Joc brut si no li hagués vist les cames no hauria passat res. No hi hauria hagut un assassinat, ni una espera, ni una persecució miserable i insatisfactòria. Hi hauria hagut, només, la vida rutinària de cada dia, el treball, la mare, el catre solitari en aquell reducte que els feia de llar. I si fet i debatut, alguna cosa hagués passat, ell s’hauria limitat a llegir-ho al diari, el protagonista hauria estat un altre, i un altre assassí i l’enamorat d’una noia que sempre hauria ignorat que era meravellosament bella. Però va veure-la ell, i aleshores no podia pas saber que era tan mortal com un arma de foc carregada. Només sabia que la desitjava. Més endavant va haver d’afegir: al preu que sigui. Però en aquell moment ja se li havia escapat de les mans…, si és que mai la hi havia tinguda.