Monges

Laia de Ahumada (Barcelona, 1957) és doctora en filologia catalana i escriptora. Està especialitzada en escriptura femenina de l’època moderna, concretament en els epistolaris, tema sobre el qual va fer la tesi doctoral, i darrerament ha centrat els seus estudis en l’escriptura espiritual i està treballant sobre els escrits d’una monja dominica catalana del segle XVII. Col·labora en el projecte «Topografia de l’espiritualitat femenina», de la Universitat de Barcelona, i en el de «Biblioteca d’escriptores catalanes antigues». És casada i mare de dos fills. Vitalment interreligiosa, centra el seu estudi i la seva escriptura en aquest tema. Imparteix cursos sobre «L’escriptura mística en les diferents tradicions religioses». És membre del consell assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta. És autora de diversos llibres: A Cau d’orella. Teresa de Jesús llegida avui (Claret, 1996), Vull parlar de Déu (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens (s. XVI) (Universitat de València, 2003), Hipolita Roís de Liori (1479-1546) (Ediciones del Orto, 2005), Paraules des del silenci (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005). Una part de la seva obra poètica ha estat recollida a Teresa Costa-Gramunt i Yaratullah Monturiol (ed.), Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina (March editor, 2007).