Qui va ser el Rubio? Per esbrinar-ho cal que viatgem a la ValĂšncia dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana malgrat haver estat declarada il·legal per un rĂšgim que agonitzava, i on Ferran Torrent era un passerell de vint-i-un anys capaç de perdre nou mil pessetes de l’Ăšpoca en una partida «histĂČrica». Justament en aquelles circumstĂ ncies tan poc favorables tots dos es van conĂšixer, i Ă©s a travĂ©s de la seua relaciĂł -la d’un pare i un fill per voluntat prĂČpia- que podem ser afortunats testimonis de la vida d’uns personatges inefables en un ambient que no ho Ă©s menys: els «amarradors», «joqueros», i «cremaors» de tota mena que poblen les partides, a mĂ©s d’un llaurador ludĂČpata, una puta princesa i un pioner de la immigraciĂł entre molts altres. PerĂČ per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un home que mantĂ© en l’hermetisme el seu passat i la personalitat del qual exercirĂ una influĂšncia decisiva en el Torrent d’aleshores i en el del futur.
