Decameró 2

Amb independència del seu valor com a document il·lustratiu de la Itàlia de l’època i com a manifestació del guarniment del Renaixement, El Decamerón és, sobretot, una peça mestra de la narrativa i un dels grans monuments de la literatura universal. Dividida en dos toms per la seva extensió, aquesta versió castellana reprodueix el text íntegre d’aquesta obra clàssica, segons l’edició italiana fixada per Vittore Branca. La traducció d’Esther Benítez està orientada pel desig d’ajustar-la a la sensibilitat del nostre temps i pel criteri de reflectir el món del segle xiv amb els mateixos ulls amb què el va veure Giovanni Boccaccio: «… el fresc variat de la vida medieval, el rerefons del qual són la Pesta Negra, el Cisma d’Occident, les rivalitats entre senyores feudals, les Creuades, la naixent burgesia urbana: tot un exuberant tapís on s’entretegen sermons moralistes i costums desenfadats, els ressons de l’amor cortès i el nou estil de poetitzar , l’apòleg oriental sàviament trasplantat a Occident, l’alegre sàtira de costums i un profund anticlericalisme».