Una trobada ens dĂłna a conĂšixer un Kundera, en certa manera, inĂšdit. De fet, encara que lâautor reflexioni, com ell mateix confessa al començament del llibre, sobre els seus «vells temes existencials i estĂštics», al llarg dâaquesta apassionada âi apassionantâ «trobada» amb algunes obres mestres de la literatura, la mĂșsica i la pintura, lâescriptor txec aborda qĂŒestions fins ara poc o gens transitades en els seus llibres anteriors. AixĂ, explora allĂČ que la novel·la âi nomĂ©s la novel·la, aquesta «sonda existencial»â pot explicar sobre lâĂ©sser humĂ , i indaga tambĂ© les repercussions, no sempre negatives, que lâexili tĂ© per al creador (amb una emocionant comparaciĂł entre les dues Primaveres del 68, la de ParĂs i la de Praga). TambĂ© desentranya el paper de la memĂČria enfront de les tragĂšdies del segle xx i parla de la lluita desesperada del veritable artista per assumir el millor de la tradiciĂł del seu art (amb una irĂČnica pregunta sobre quĂš Ă©s el que la posteritat, finalment, conserva dels autors). I, per acabar, sostĂ© que nomĂ©s una anĂ lisi profunda de la composiciĂł formal dâuna obra pot revelar les intencions estĂštiques de lâautor (tal com demostra amb un assaig breu i fascinant dedicat a Kaputt i a La pell, de Curzio Malaparte, que qualifica dâ«arxinovel·la» genial).




