NomĂ©s els bons novel·listes sĂłn capaços d?aconseguir el que ha aconseguit Lisa See: donar vida no nomĂ©s a uns personatges sinĂł a tota una cultura amb una sensibilitat colpidorament diferent a la nostra. Un retrat absorbent i totalment convincent d?unes dones destinades a patir des de la infĂ ncia, i de l?amistat que les ajuda a sobreviure. ? Arthur Golden, autor de MemĂČries d?una geisha A la Xina del segle XIX les noies eren tancades i sotmeses a l?embenament dels peus per garantir-ne un matrimoni profitĂłs. Recloses i totalment aĂŻllades, ningĂș esperava d?elles que pensessin o tinguessin emocions. PerĂČ en un districte de la remota provĂncia de Hunan les dones van desenvolupar el seu propi codi secret per comunicar-se entre elles. El nushu o «escriptura de les dones» els permetia traçar missives als ventalls, brodar missatges als mocadors i escriure relats mitjançant els quals aconseguien compartir esperances, somnis i fites amb les seves laotongs, ?Ă nimes bessones?, amb les quals mantenien un vincle emocional que durava tota la vida. Flor de Neu i el ventall secret recrea la histĂČria de l?Assutzena i Flor de Neu, dues dones que grĂ cies a aquest llenguatge mantingut en secret durant milers d?anys sĂłn capaces de trobar en l?amor i l?amistat el sentit de les seves vides. Amb precisiĂł histĂČrica i una gran cĂ rrega lĂrica i emocional, aquesta novel?la aprofundeix en una de les relacions humanes mĂ©s misterioses: l?amistat entre dones.«Ăs un retrat fascinant d?un temps i un lloc vius de bellesa i brutalitat».» USA Today«Flor de Neu i el ventall secret Ă©s un triomf de totes totes, una bellĂssima histĂČria que trenca el cor.» Washington PostLisa See Ă©s autora de Flower Net (1997), The Interior (2000) i Dragon Bones (2003), aixĂ com de l?aclamada On Gold Mountain (1995), el relat de la histĂČria de la seva prĂČpia famĂlia, d?arrels xineses i americanes. Actualment viu a Los Angeles. Flor de Neu i el ventall secret ha estat un Ăšxit de pĂșblic i crĂtica als Estats Units, i estĂ en vies de publicaciĂł en mĂ©s de vint paĂŻsos.


Flor de neu i el ventall secret
5,98 €
NomĂ©s els bons novel·listes sĂłn capaços d?aconseguir el que ha aconseguit Lisa See: donar vida no nomĂ©s a uns personatges sinĂł a tota una cultura amb una sensibilitat colpidorament diferent a la nostra. Un retrat absorbent i totalment convincent d?unes dones destinades a patir des de la infĂ ncia, i de l?amistat que les ajuda a sobreviure. ? Arthur Golden, autor de MemĂČries d?una geisha A la Xina del segle XIX les noies eren tancades i sotmeses a l?embenament dels peus per garantir-ne un matrimoni profitĂłs. Recloses i totalment aĂŻllades, ningĂș esperava d?elles que pensessin o tinguessin emocions. PerĂČ en un districte de la remota provĂncia de Hunan les dones van desenvolupar el seu propi codi secret per comunicar-se entre elles. El nushu o «escriptura de les dones» els permetia traçar missives als ventalls, brodar missatges als mocadors i escriure relats mitjançant els quals aconseguien compartir esperances, somnis i fites amb les seves laotongs, ?Ă nimes bessones?, amb les quals mantenien un vincle emocional que durava tota la vida. Flor de Neu i el ventall secret recrea la histĂČria de l?Assutzena i Flor de Neu, dues dones que grĂ cies a aquest llenguatge mantingut en secret durant milers d?anys sĂłn capaces de trobar en l?amor i l?amistat el sentit de les seves vides. Amb precisiĂł histĂČrica i una gran cĂ rrega lĂrica i emocional, aquesta novel?la aprofundeix en una de les relacions humanes mĂ©s misterioses: l?amistat entre dones.«Ăs un retrat fascinant d?un temps i un lloc vius de bellesa i brutalitat».» USA Today«Flor de Neu i el ventall secret Ă©s un triomf de totes totes, una bellĂssima histĂČria que trenca el cor.» Washington PostLisa See Ă©s autora de Flower Net (1997), The Interior (2000) i Dragon Bones (2003), aixĂ com de l?aclamada On Gold Mountain (1995), el relat de la histĂČria de la seva prĂČpia famĂlia, d?arrels xineses i americanes. Actualment viu a Los Angeles. Flor de Neu i el ventall secret ha estat un Ăšxit de pĂșblic i crĂtica als Estats Units, i estĂ en vies de publicaciĂł en mĂ©s de vint paĂŻsos.
Solo quedan 1 disponibles





